La imatge aristotèlica del paralític i la malaltia de la voluntat al poema 74 d’Ausiàs March

El símil de la segona cobla de la cançó 74 d’Ausiàs March s’articula al voltant d’un mot agrest i poc poètic: «paralític». Dues obres de divulgació aristotèlica del dos-cents, la Summa Alexandrinorum i la Sententia libri Ethicorum de Tomàs d’Aquino, també empren «paralític» en el mateix context, a saber, per a referir-se a l’incontinent, és a dir, a qui pateix la malaltia de la voluntat. L’objectiu d’aquestes línies és mostrar la relació conceptual entre el poema 74 i aquests dos textos basats en l’Ètica nicomaquea d’Aristòtil.The paralysis metaphor is crucial to the understanding of the second stanza of March’s poem 74. Two 13th century works, essential for the dissemination of Aristotle’s thought, namely, the Summa Alexandrinorum and Aquinas’s Sententia libri Ethicorum, use the metaphor to adress the same moral issue: the akrasia or weakness of the will. This paper will examine the relationship between poem 74 and those two Aristotelian works

Envers un repertori conceptual de la poesia de Narcís Vinyoles

Resum: L’obra lírica de Narcís Vinyoles es pot caracteritzar pel sincretisme formal i temàtic, típic de la València del pas del segle XV al XVI, un espai eclèctic on s’unien influències diverses. En aquest espai receptor Vinyoles construí la seua obra amb tres llengües: català, castellà i italià, i amb inspiracions temàtiques divergents. Des del punt de vista temàtic, un dels elements barrejats pel poeta valencià fou el filosoficoconceptual. En aquest treball detectaré els conceptes i, sense explicarlos en profunditat, explicitaré l’ús que en fa el poeta valencià. Dividiré el repertori conceptual en cinc apartats, segons la disciplina a la qual pertanguen: epistemologia, filosofia de la natura,metafísica, filosofia moral i teologia.Paraules clau: Narcís Vinyoles; història conceptual; poesia i filosofiaAbstract: Narcís Vinyoles’s poetry can be depicted by its formal and thematic syncretism, representative of Valencia at the turn of the 15th and 16th centuries, an eclectic city where diverse influences inextricably merged. In this receiving place Vinyoles built up his works with three languages, namely, Catalan, Castilian and Italian, and with different thematic inspirations. Thematically speaking, philosophical concepts are one of the elements mingled by the Valencian poet. In this paper I will only detect these concepts and specify the use made by Vinyoles without the explanation. The repertoire will be divided in five parts, according to the discipline to which concepts belong: epistemology, philosophy of nature, metaphysics, moral philosophy and theology.Keywords: Narcís Vinyoles, Conceptual History, Poetry and Philosoph

Sobre la filosofia de l’humanista valencià Joan Serra al "De contemplatione amicicie". Notes a una traducció catalana

Resum: Presentem la traducció catalana del De contemplatione amicicie, escrit per l’humanista valenciàJoan Serra l’any 1454. La traducció parteix de l’edició curada per Evencio Beltran de l’únic manuscritconegut: BNF ms Nat. lat. 8756. La translació s’acompanya d’una introducció historicofilosòficaarticulada al voltant de l’analogia fonamental de l’obra, a saber, la concòrdia absoluta de dos amicsés com la unió perfecta del cos i de l’ànima humana. S’hi analitzen les fonts fonamentals: Cicerói Pseudo-Agustí, i s’hi constata l’organització dual dels continguts del text, en tant que dedica elscapítols senars a la consideració de la unió del cos i l’ànima segons la filosofia natural, mentre queels parells a la concòrdia absoluta dels amics virtuosos d’acord amb la filosofia moral.Paraules clau: Joan Serra, Ciceró, Pseudo-Agustí, Filosofia moral de l’amistat, Humanismevalencià.Abstract: We present the Catalan translation of De contemplatione amicicie, written by the Valencianhumanist Joan Serra in 1454. The translation is based on the only known manuscript (BNFms Nat. lat. 8756), edited by Evencio Beltran. The likelihood of the perfect union between bodyand soul and the complete accord between two friends is the basic analogy of the text and guidesthe composition of a historical and philosophical introduction that precedes the translation. Weanalyze its main sources, namely, Cicero and Pseudo-Augustine. Moreover, we reveal the dual organizationof the text, which devotes odd chapters to natural philosophy and to the union betweenbody and soul, while even chapters to ethics and to the absolute accord between virtuous friends.Keywords: JoanSerra, Cicero, Pseudo-Augustine, moral philosophy of friendship, Valencian humanis

El control del cuerpo y el alma en la sexta parte de la insoportable levedad del ser: Kundera, Eriúgena y Agustín

Se analiza la relación entre un fragmento de la sexta parte de La insoportable levedad del ser de Milan Kundera y los dos textos que le sirven de fuente: el Peri physeon de Escoto Eriúgena y el De civitate Dei de Agustín de Hipona. Los tres fragmentos analizados en este artículo mantienen una relación de copresencia llamada “alusión” por Genette. Se defiende que el paso de Kundera no es plenamente comprensible sin la intelección de sus fuentes. El problema conceptual desarrollado por los tres textos es la conexión entre el alma y el cuerpo en tres épocas diversas: los albores de la Cristiandad, el Renacimiento Carolingio y la Primavera de Praga.The paper analyses the relation between a fragment in the sixth section of The Unbearable Lightness of Being and its two sources, namely, Eriugena’s Peri physeon and Augustine’s De civitate Dei. The three texts bear a relation of co-presence, called “allusion” by Genette. The paper argues that Kundera’s fragment is not fully understandable without the comprehension of its sources. The conceptual problem developed is the connection between body and soul in three different ages: the dawn of Christianity, Carolingian Renaissance and the Prague Spring of 1968

Una justificación de la no-violencia a través de un texto bélico: Gandhi lee el Bhagavad Gita

Confrontaré la interpretación tradicional del Bhagavad Gita con la lectura de Mahatma Gandhi. Una larga tradición de exegetas hinduistas ha interpretado el Bhagavad Gita como una justificación religiosa de la guerra. En cambio, Gandhi encuentra en su lectura el fundamento de la no-­‐‑violencia (ahimsa), como precepto inquebrantable y factor fundamental de la libertad (moksha). Por ello, la ahimsa es el único dharma. Para defender la anterior afirmación, Gandhi debe invertir el sentido tradicional de la Gita y transfigurar el significado de la noción de dharma asociada al cumplimiento de los deberes particulares de cada hinduista de acuerdo con su casta.Gandhi’s Bhagavad Gita interpretation will be presented against the background of traditional explanations, which consider the Bhagavad Gita as a religious justification of war. Gandhi, instead, finds in its reading the kernel of ahimsa, as a basic moral principle and as a factor for freedom (moksha). Thus, ahimsa is the only dharma. In order to argue for the last affirmation, Gandhi has to turn upside down the traditional sense of the Gita and the meaning of dharma related to the performance of the particular duties of every hindu in accordance with his caste

L'Ètica nicomaquea d'Aristòtil en un compendi català del segle XV

Aquesta edició del Llibre de monàstica o ètica d'Aristòtil, realitzada a partir de l'únic manuscrit conegut: Biblioteca de Catalunya ms. 296, ofereix la primera publicació moderna d'aquest compendi català redactat probablement al segon terç del segle XV. Amb aquesta edició, volem contribuir a eixamplar el coneixement sobre l'ús del vernacle en la difusió escrita i en la docència filosòfica al segle XV. Així mateix, aquesta primera edició ens proveeix d'una font primigènia per a conèixer el lèxic filosòfic català. Específicament, forneix el vocabulari bàsic amb què s'ha analitzat la vida moral en la nostra llengua. D'altra part, aquesta publicació relaciona el text català amb els testimonis castellans i aragonesos, cosa que manifesta l'ampla influència de l'aristotelisme en el pensament moral peninsular al llarg del segle XV. A més, mostra l'extensa difusió del gènere literari al qual s'adscriu: les conclusiones. Per últim, el compendi mereix també la nostra atenció com a clar exemple de la funció didàctica d'aquest gènere escolàstic.This edition of the Llibre de monàstica o ètica by Aristotle, based on the only known manuscript (Biblioteca de Catalunya ms. 296), is the first version of this Catalan epitome probably written in the second third of the 15 th century to be published in modern times. With this first edition, we hope to further the existing knowledge about the use of the vernacular in philosophical writing and teaching during the 15th century. The work is a primary source of Catalan philosophical lexicon and, more specifically, it provides us with the basic vocabulary with which moral life has been analysed. Furthermore, this publication links the Catalan text to other Castilian and Aragonese compendia, which shows the deep influence of Aristotelianism on Iberian moral thought throughout the 15th century. Moreover, this epitome is proof of the widespread diffusion of the literary genre to which it belongs, namely, conclusiones. This text is also a noteworthy example of the educational role played by this scholastic genre, due to the fact that its schematic structure facilitates the memorisation of its main ideas

The Etica in volgare Attributed to Taddeo Alderotti in an Italian Manuscript of Marquis of Santillana’s Library

El artículo analiza las características materiales del códice 10124 de la Biblioteca Nacional de España con el fin de refutar que perteneció a la biblioteca del rey Alfonso X, el Sabio. Asimismo, estudia tres fragmentos del segundo texto del MSS/ BNE 10124 para probar que contiene la Etica in volgare atribuida a Taddeo Alderotti y no la traducción italiana del Tresor de Brunetto Latini.The paper analyses the material features of the MSS/ BNE 10124 in order to refute the theory that it belonged to King Alfonso X. It also studies three excerpts of the second text of the manuscript to prove that it contains the Etica in volgare attributed to Taddeo Alderotti, not the Italian translation of Brunetto Latini’s Tresor

Acercamiento a las tres traducciones castellanas del siglo xv de la Ética nicomaquea de Aristóteles

El objetivo de este artículo es presentar las tres traducciones castellanas del siglo XV de la Ética nicomaquea de Aristóteles. Mediante la contraposición de tres fragmentos significativos de cada una de ellas, contrastaremos tres aspectos de sus diferentes soluciones traductológicas, a saber: la fidelidad a los antropónimos griegos, la precisión en la vulgarización de los conceptos filosóficos y la claridad en la exposición de la doctrina aristotélica

Sobre la coherència de l?aristotelisme marquià : la polisèmia del terme ?virtut?

Resum: La coherència de l?aristotelisme marquià no ha estat encara ponderada en profunditat. Volem contribuir a la seua ponderació amb l?anàlisi d?un aspecte particular: l?ús marquià del terme «virtut» en contrast amb la definició aristotèlica. Donada la polisèmia del terme grec, la seua recepció pel cristianisme medieval i la seua utilització pel poeta valencià plantegen determinades dificultats que seran analitzades a partir de les fonts que podien circular per la Corona d?Aragó al segle XV. Paraules clau: Ausias March, Aristòtil, Ètica medieval, Virtut The coherence of March?s Aristotelianism has not yet been weighted up. We want to contribute to its weighting with the analysis of a particular aspect: the use of the term «virtue» in contrast to the Aristotelian definition. Given the polysemy of the Greek term, its medieval reception and its use by the Valencian poet pose certain difficulties that will be analyzed according to the sources that could circulate in the Crown of Aragon in the fifteenth century. Keywords: Ansias March, Aristotle, Medieval Ethics, Virtu